La bogeria és un tema que ha estat abordat des de totes les disciplines de l’art. Són pocs els casos però, en que un mateix tema ha estat tractat per artistes de diferents disciplines i en diferents moments històrics. Aquest és el cas de la mort d’Ofelia, un dels personatges protagonistes del “Hamlet” escrit per Shakespeare als volts de l’any 1600.
En efecte, en el seu “Hamlet”, William Shakespeare ens presenta el personatge de la innocent Ofelia, que embogeix en sentir el seu amor rebutjat pel príncep. No cal dir que aquesta és una obra cabdal de la literatura universal que va molt més enllà del famós “Ser o no Ser”. Això ho demostra que molts anys més tard, concretament al 1852, el pintor John Everett Millais pintés el quadre anomenat “La mort d’Ofelia” que evoca l’escena en que el personatge de Shakespeare mort ofegat en un estany envoltada per les flors que ha recollit en ple deliri amorós. Finalment i recollint el testimoni del literat britànic i el pintor francès, l’any 1868 el compositor també francès Ambroise Thomas va estrenar a París l’òpera Hamlet, basada en l’obra de Shakespeare. Aquesta òpera de cinc actes és altament recomanable i a banda d’incorporar el primer solo de saxofon de la història de la òpera, inclou un seguit d’àries, duets i cors d’una gran bellesa compositiva i orquestral.
El clímax de l’òpera no coincideix però, amb el final de la mateixa, sinó justament amb la mort d’Ofelia. I és que Ambroise Thomas va saber plasmar al pentagrama tota la tendresa, la feblesa, l’amor i el deliri d’Ofelia. Va fer-ho tant bé com ho havien fet abans el pintor sobre el llenç o l’escriptor sobre el paper.
Tot plegat ens porta doncs a una conclusió. El bon art és bo sigui quin sigui el mitjà que el suporti. I si a més de ser bo és excel•lent, perviu al llarg de la història i es converteix en font d’inspiració per nous artistes, en nous formats.
Aquí podeu veure la mort d’Ofelia, de l’òpera “Hamlet”, en la mateixa producció que es va veure fa uns anys al Liceu. Gaudiu-la, és sens dubte una obra d’art.
