Acabo d’enviar la sol•licitud de prevenda ( o precompra segons com es miri) de localitats per la temporada 2009/10 del Liceu. Aquesta és la possibilitat que el Teatre ofereix als abonats, d’obtenir 8 entrades per abonament i a raó de màxim 2 per un mateix espectable, abans que s’obri la venda general al públic no abonat.
Aquest sistema, pensat per donar cert avantatge als abonats a l’hora d’accedir a les millors localitats pels millors espectacles genera però, dos efectes perversos. El primer és que acabo d’enviar una sol•licitud que inclou entre d’altres, tres entrades per una representació del 28 de juliol de 2010. Repeteixo: 28 de juliol de 2010.
Si us pregunteu com puc estar segur que el 28 de juliol del 2010 no tindré cap compromís que m’impedeixi aprofitar aquestes entrades, us diré que no puc. No en puc estar segur amb 15 mesos d’antelació. Em direu que si no n’estic segur, és millor que no tregui les entrades i esperi a dates més properes. Podria fer-ho, però molt probablement arribat el moment no tindria entrades i si en trobés no serien gaire bones. Això ho demostra que el fax del Liceu s’ha saturat a les 9.00 d’avui, hora en que s’obria el període de prevenda i he trigat mitja hora a poder passar la meva petició, que es tramitarà segons estricte ordre d’arribada.
La segona perversió de que us parlava deriva del fet que quan s’obre la venda general al públic no abonat, queden poques entrades a la venda i solen ser les més cares o les pitjors. Això alimenta la idea d’innaccessibilitat del Liceu pel públic general. Parlem de la gent que vol anar un cop ( potser per primer cop ) a l’òpera i en arribar a les taquilles del Teatre només troben entrades de més de 150€ o entrades sense visió.
Està clar que és un problema d’oferta i demanda difícil de solucionar. La bona notícia és que tot plegat demostra que l’òpera té futur, per molt que alguns s’entestin a donar-la per morta.
