Els meus dies laborables com els de molts altres barcelonins, comencen amb una batalla. Una guerra fratricida entre conciutadans que pugnen per un metre quadrat al vagó del metro de torn que ens porta a la feina de torn. Sempre és dur enfrontar-se a un executiu armat amb una cartera Buitoni i generalment aquestes batalles no les guanya ningú. Vull dir que s'acaba establint una mena d’armistici pel quan els dos contrincants ( més per necessitat que per gust)acaben compartint el metre quadrat pel que pugnaven en pujar al vagó.
Molts són els que com jo, enmig de la massa, formant part d'aquella "unidad de destino en lo universal" que és cadascun dels vagons del metro, opten per intentar evadir-se desplegant un diari ( missió impossible ), un llibre ( imprescindible edició de butxaca), o un MP3. Jo sóc naturalment, del club de l'MP3.
Avui, remenant entre els arxius de la meva biblioteca musical, entre les parades d’Espanya i Tarragona, he retrobat el final del Roberto Devereux interpretat per Edita Gruberova. Feia temps que no l'escoltava i m'ha impressionat tant com tots els altres cops que ho he fet. I pensar que aviat tindrem l'ocasió de tornar a veure-la en directe al Liceu, m'ha alegrat el dia, francament.
Doncs apa...aneu fent boca que aviat la tornarem a tenir per aquí!
Il·luminacions nadalenques d'ara i abans
Hace 2 años
La meva primera experiència al Liceu fou amb Gruberova i la única por que tinc és que la segona, que no serà amb ella, em pugui decebre. M'imagino que és el risc que he de pagar per haver disfrutat tant d'aquell Lucrezia Borgia en versió concert.
ResponderEliminarTranquil Andreu! T'asseguro que el Turandot no et decebrà gens ni mica. Al cap i a la fi, el dia que vas veure la Gruberova era en versió concert i el Turandot té una posada en escena molt espectacular. Ja veuràs com ho disfrutarem!
ResponderEliminar