Vicent Martín i Soler al Liceu.

Ja la tenim aquí, recent sortida del forn, calenteta, calenteta. La programació de la propera temporada del Liceu. Ja en parlarem en posts successius però deixeu-me destacar el que considero d’entrada, un encert. Es tracta de la idea d’estrenar temporada amb l’òpera “L’arbore di Diana”, de Vicent Martín i Soler.
Aquest autor, nascut a València l’any 1754, va assolir les més altes cotes d’èxit i popularitat en el seu temps. Va estrenar diverses Òperes a Nàpols i va triomfar a Viena, abans de convertir-se en compositor de la Cort de Sant Petersburg. Per si amb això no n’hi ha prou, us diré que de l’obra que es representarà al Liceu, se’n van fer 70 representacions al Burgtheater de Viena en només 5 anys. Va treballar amb Lorenzo da Ponte, el llibretista de Mozart, a qui també va freqüentar juntament amb Salieri o Haydn.
Prova d’aquesta popularitat extrema i de la relació de rivalitat i admiració mútua amb el propi Mozart, és el fet que en l’Òpera Don Giovanni, de Mozart, quan aquest demana música al seu criat, sentim una tonada de l’Òpera “Una Cosa Rara” de Vicent Martín i Soler. I no només la sentim, sinó que el mateix Don Giovanni deixa anar en sentir-la un “Bravo, cosa rara”, al•ludint al títol de l’obra.
Per tot plegat podem afirmar que la decisió de representar L’arbore di Diana suposa, a més d’un encert, un acte de reparació necessària.